jueves, 10 de abril de 2014

5a exposició: Deficiència auditiva

Aquesta exposició ha estat la nostra.

En primer lloc, hem entrat de defora cada un amb unes etiquetes, ens hem presentat amb llenguatge de signes i hem demanat si erem tots iguals. Després, ens hem llevat la primera etiqueta i ha quedat el grau de sordesa que teníem cada un. En Jaume ha demanat si realment una etiqueta ens podia definir, i ens hem llevat aquesta etiqueta i després cada un en tenia una de les seves aficions, per demostrar que erem més que simples sords.

En segon lloc, a partir d'això na Maica ha obert el debat, explicant que hauríem d'evitar utilitzar etiquetes i que trobàvem que els sords s'haurien d'obrir una mica més a la resta de la societat, ja que sembla que tenen una comunitat paralel·la a la resta.

En tercer lloc, na Maripau ha explicat un joc que realitzaríem, hem demanat dos voluntaris, els hi hem posat auriculars amb música i els hi hem fet fer que es comuniquessin i s'entenessin. Hem pogut veure que utilitzaven gestos i vocalitzaven més.

En quart lloc, na Laura ha introduït el vídeo Paraules des del silenci on es veuen dos nois que estudien a Barcelona, són sords i han aconseguit tot el que s'han proposat amb esforç.

Per últim, jo he fet les reflexions del vídeo, comentant el següent:
- N'Ita ha comentat que la gent els crida quan en realitat el que els funciona és que la gent vocalitzi.
- Em va parèixer molt interessant el que va dir en Joan, de que de petit li agradava molt dibuixar i a partir de repetir-ho, repetir-ho i voler-ho perfeccionar ha aconseguit estar cursant l'últim any d'arquitectura.
- Un altre aspecte important, és la frase que diu en Joan, de que la paraula discapacitat engana molt, ja que tots som capaços de fer tot el que ens proposem.

El darrer de l'exposició han estat les preguntes i les reflexions final, bàsicament que no hem d'etiquetar a les persones, tots som diferents i entre tots composem el món.

4a exposició: Els superdotats



El més interessant de tot ha estat un Roleplaying:
compost de dos personatges: na miquela superdotada i na mariangeles sa mestra. Els hi donaran fraccions i un temps determinat.
Primera opció: Amb 10 minuts na Miquela ha acabat i la mestra li diu que segui i que faci silenci.
Segona opció: quan acaba n’hi dona més, na Miquela no ho vol fer perquè és avorrit.
Tercera opció: ho acaba i pot utilitzar la pissarra digital, na Miquela prefereix anar a cercar un llibre per llegir.
La millor opció és la tercera, ja que realitza la tasca i després pot fer alguna cosa motivant per seguir els seus coneixements però no avorri-se seguint amb la tasca perquè ja l'ha realitzada ni quedar-se sense fer res.

Seguidament hem vist un vídeo d’una nina d’11 anys, superdotada on sa li anaven fent preguntes sobre la seva vivència escolar. La conclusió que s'ha extret d'aquesta nina i en general dels superdotats és que haurien de rebre suport dins l’aula si la mestra no sap atendre a les seves necessitats.

3a exposició: Discapacitat intel•lectual



Hem començat mirant un vídeo Som diferents i som iguals. Ens han presentat un cas d’un nin amb discapacitat, els objectius que voldrien aconseguir, els continguts que es volen treballar.

Sessió 1: introducció: a partir d’un conte aprendre a controlar les nostres emocions “La Clara ja no té por de la foscor”. Cada matí quan arribin a l’escola: jo em sent... posant etiquetes de les emocions.

Sessió 2: de desenvolupament: la capseta màgica, per treballar l’autoconcepte. La bústia dolça: cada nin haurà de col·locar una paraula agradable i positiva a cada company. El club de les emocions.

Quant a les mesures d’atenció a la diversitat: adaptació de format, entre altres. També ens han explicat quina avaluació realitzarien, sobre tot, que raonin.

2a exposició: Deficiència motora



En primer lloc, ens han parlat de les alteracions que afecten l’aparell locomotor. També que implica limitacions posturals, de desplaçament i de coordinació de moviment. Ens han comentat també els principals tipus: espina bífida, paràlisi cerebral i distròfia muscular. Els sistemes de comunicació: SPC (conjunt de pictogrames que representen la realitat, fàcils de reproduir) i sistema Bliss (depenent de la funció de cada paraula). 

En segon lloc, hem fet una activitat, ens hem posat amb 5 grups i ens han donat una cançó feta amb pictogrames. A nosaltres ens ha tocat: Cucú, cucú, con capa y sombrero, cucú cucú, pasó una señora

Per últim, hem fet un qui és qui. On anava posant característiques dins un requadre a partir d’imatges i havíem d’endevinar qui era que descrivien. S’ha realitzat dues vegades.

1a exposició: Deficiència visual



El grup està compost per na Victòria, na Jéssica, n’Elvira i n’Aina. Ens han començat l’exposició parlant de la teoria:
Tothom que té deficiència visual no és cec. Per una bada trobem: la ceguera total (es percep la llum), ceguera parcial , baixa visió i visió límit
La ceguera legal: un ull és cec quan la seva agudesa visual és de 1/10 o quan el seu camp visual es troba reduït a 20.

A continuació, ens han posat un vídeo, on es veia una aula amb un fillet cec, al qual li fan fer una redacció sobre els colors de les flors. La mare li contava un conte, van a passejar pel camp i escolta els ocells com canten i li ve una idea i pica a la màquina d’escriure el que li ha vingut al cap.

Una companya ha reflexionat que els adults li han donat tota la llibertat de trobar la manera, perquè ell descobreixi. Ens han comentat que quan tinguem un nin a l’aula que no hi veu hem de tenir en compte què diem, com ens expressem. Qualsevol cec li interessa fer les coses per ells mateixos, per això el nen no li ha demanat a la mestra que li canviés el tema ni la manera de interpretar-ho, sinó que ell pel seu compte ho ha descobert.

Després ens han comentat els recursos, sobre tot els que podem trobar a la xarxa. Jocs, àudios, són materials que ens poden ajudar.

sábado, 5 de abril de 2014

Reflexió de la quinta setmana a l'escola 2

1 dia al teatre, un altre dia a la biblioteca, el segon dia plovia. El primer dia vaig tenir un nen que hem va fer una rabieta pel carrer, he hagut de llevar patates als nins, pulseres perquè jugaven amb elles, al pati vaig haver d'anar als del 3r cicle, a dir que deixessin jugar a futbol als de primer cicle, ja que fan veure que són àrbits i juguen ells. El que no és just, perquè cada cicle té uns dies determinats per jugar-hi.

Estratègies metodològiques



Hem començat la classe, parlant de les estratègies metodològiques que tindria un nin determinat que ens va presentar la setmana anterior, ens ha demanat:
 
Quina estrategia metodológica aplicaríem amb un grup?

Les solucions que s’han presentat són les següents:


  • Racons de problemes matemàtics, racó és una estratègia que persegueix fomentar l’autonomia de l’alumne, per treballar en petit grup.
  • Jocs cooperatius, per resoldre problemes i conflictes, per poder arribar a treballar cooperativament. Que vegin la importància de la necessitat de tots els alumnes.

  • Treball per projectes, els alumnes parteixen motivats perquè han elegit ells el tema.

  • Pràctiques restauratives, per tal de que es coneguin més. S’introdueixen també aspectes de justícia.