Reflexió final de l'escola

A una setmana i mitja d'acabar el meu primer període de pràctiques, puc dir que sóc completament diferent a la que va començar fa 2 mesos i mig. 

Vaig elegir un centre molt conflictiu, no era ni conscient de la dificultat que suposaria. Hi ha moments que m'encanten, que disfrut d'aquest procés d'ensenyament-aprenentatge. Que sé que em fan créixer dia a dia amb les seves ocurrències, amb les seves dificultats i amb tot el seu carinyo. Però hi ha altres moments, que me sent frustrada per problemes que han passat. M'agradaria que m'escoltessin més, que ens tinguessin més respecte, que no es barallessin tant entre ells, que es pogués treballar en grup, que quan diem stop, no hi hagués ni un nin que es mou. Que poguéssim dur a terme totes les activitats que ens proposem perquè pensem que aprendran molt amb elles. 

Però tot això me dur a pensar, amb lo afortunada que sóc estudiant una carrera on acabaré realitzant una feina que està molt viva. Que aprendré cada dia, que els nins ho són tot, menys mentiders, et fan saber si una activitat no els hi agrada fins que la canviem. Sé amb seguretat que arribaré a acomular molt de material per tots els nins, però que cada grup serà un món i una activitat que va funcionar perfecte amb un grup, serà un desastre per l'altre. 

Sóc a un centre que molts de pares peguen als seus fills i aquests acaben pegant als seus companys, penso que una de les accions més difícils, és dir a nins que són maltractats que no maltractin. Penso que si a jo em passés, mínim faria el que fan ells. Per això cada matí m'aixeco amb la millor voluntat per intentar donar tot el carinyo, les ganes de fer feina i l'esforç cap al meu grup i la meva tutora. Ells no sé si hauran après, jo puc afirmar rotundament, que molt més del que em pensava, si no tenia clar si en un futur voldria ser mestra, aquestes pràctiques m'ho han confirmat. Tot i que per futurs alumnes que elegeixin aquest centre com a primer pràcticum penso que la tutora els ha de ben advertir del que es poden trobar.

Reflexió final de l'assignatura de NESE

L'assignatura ja ha acabat, només ens queda realitzar a les classes. S'ha semblat bastant amb el temari d'inclusiva. M'ha agradat molt les dinàmiques de les classes, així com ha estat estructurada la feina, ja que es va concentrar una mica més intensament al principi amb el treball i l'exposició. I finalment, han estat tasques molt més senzilles. Jo acabo amb la idea de que tots els alumnes tenen dificultats, alguns s'els pot dir NESE i a d'altres no. Però tots necessiten que se'ls consideri com un individu únic i irrepetible perquè és el que són. De cada vegada em don més compte de la responsabilitat de la nostra feina, de nosaltres depenen personetes que s'estan formant i pares que estan preocupats per aquestes. Si treballem juntament amb altres mestres, amb els nins, amb els pares i amb tota la nostra bona voluntat, no hi ha d'haver res que falli. A poc a poc i treballant inclusivament arribarem a l'èxit, crear una comunitat que estigui contenta amb la nostra feina.

Xerrada mestre de 6è

Avui dia, 6 de maig hem tingut una visita d’un tutor de sisè, de Petra, una escola de poble, té 22 alumnes i té 2 alumnes que estan diagnosticats de NESE. Al 6è hi ha una sola línia, dona català, medi, matemàtiques i una hora de tutoria a la setmana. Castellà a 5è A també és una sola línia. També és coordinador de cicle, per tant, membre de la CCP i membre de la comissió de qualitat. Per exemple, a l’hora de fer càlcul mental, els hi diu una operació i tots han de posar la resposta directament, en canvi, per una banda, a un nin li deixa apuntar l’operació en vertical i per una altra banda, a l’altre nin li deixa posar-ho en horitzontal. Els hi dona aquestes facilitats perquè són alumnes NESE. Per exemple, a l’hora de realitzar un examen, els de NESE en solen tenir un de diferent i el tutor intenta que no es noti que se’n dona un de diferent perquè no hi hagi mals comentaris cap a aquests.

Les tic ajuden molt quant a l’atenció a la diversitat. Funciona com una altra entrada / sortida de la informació, permet individualitzar, permet respecta els diferents ritmes d’aprenentatge, fomenta l’autonomia de l’alumnat i motiva més.

També es realitzen tallers amb grups heterogenis, sobretot a matemàtiques i lecto-escriptura.

Ens han donat el cas de’n Llorenç. En Llorenç havia redactat un conte molt mal format, les possibles dificultats que es poden anomenar a partir d’aquesta creació són: disgrafia o un problema visual.

L'informació sobre les seves dificultats les podem trobar a l’equip de suport.

Quant a les adaptacions podrien ser significatives, ja que els objectius mínims no s’estan assolint pel curs que s’està. Estaria 3 o 4 cursos per davall del curs on està.

Xerrada família amb fill amb Disfàsia

Avui, dia 29 d’Abril del 2014 hem tingut una visita de na Maria A. Perelló i en Carlos Marin. En Carlos Marin té NESE. Ens ha començat comentant que en Carlos l’any passat que van venir a fer una xerrada als antics alumnes va estar molt content de que hi hagués tants de joves interessats en ajudar-los.

Per arribar al diagnòstic, ells varen tardar dos anys. El primer que es va adonar compte de que passava alguna cosa fora del comú va ser el pare de na Maria, deia que sempre estava sol i que no xerrava gairebé gens. Li va comentar al seu pediatre i aquest li va dir que esperés. Va demanar cita al neuròleg infantil ja que no li servia la proposta d’esperar per part del pediatre. Varen començar amb les proves. Una psicòloga el va derivar amb na Marina Llobera, logopeda-pedagoga, va diagnosticar-li un trastorn específic del llenguatge, disfàsia. Cada vegada que algú li deia alguna cosa que no entenia el fillet, feia una rabieta. Na Maria creu molt amb els massatges i va aconseguir que un massatgista molt bo el toqués i li va desenvolupar que pogués tenir més records. La millor manera d’aprendre per en Carlos és veient i tocant. Una de les solucions era estimular-lo al màxim. No es cercava posar-li una etiqueta, sinó saber que té per saber la millor manera d’ajudar-lo.

En Marc Monfort li va diagnostica una disfàsia mixta, el que significa que té dificultats en la comprensió oral i escrita. A més a més de la disfàsia, té símptomes de Asperger, també té un coeficient intel·lectual baix. És molt sincer, el doble sentit de les paraules no les entén. En Marc Monfort va donar-li un bon pronòstic ja que l’estimulació havia estat prest i a més, era una nin amb moltes ganes d’aprendre.

L’únic tractament és estimulació, perquè sinó poden passar els anys i el nin seguiria igual.

A la pregunta de com va afectar a la família, na Maria ha explicat que va afectar a tots, el pare no era conscient de la dificultat, acompanyava a les reunions, etc. I a poc a poc, va aprendre molt. Les més afectades han estat la seva germana i la seva mare. La  mares es sentia molt culpable i per això es va centrar 100% en la recuperació de’n Carles i va descuidar tots els altres aspectes de la seva vida. Aquesta actitud va dur conseqüències. Ella estava “enfadada” perquè volia un germà pe jugar i aquest  ni siquiera xerrava. La filla a partit d’això va desenvolupar una disfèmia de caire emocional. Quan es posava nerviosa tartamudejava. Varen haver de fer una teràpia de família. El pare no hi va voler anar. La mare i la filla hi van anar i els hi va ajudar molt a acceptar la realitat. Varen acceptar-la i després d’això varen inclús decidir tenir un 3r fill.

Quant a la família-escola, és important que la mestra i els pares es ben entenguin per poder ajudar al nin, han de caminar al costat per poder avançar, no està gens deslligat.

A aquest moment en Carlos no té adaptacions significatives.

Quant als consells, ens ha dit que la nostra feina és molt important, ja que de nosaltres dependrà la felicitat del nin que té dificultats i de la família. Es tracta de la sensibilitat que demostrem cap als fillets. Fer-lis el camí més fàcil.

Reflexió de la 8a setmana a l'escola

La 8a setmana després de les vacacions, hem jugat amb l’ordenador, ha vingut una practicant nova d’Educació Física, amb la qual assagem el ball que ballaran a final de curs, el qual és una mica caòtic perquè els hi costa simplement fer una fila i saber on van, però es va modificant el ball segons el que veiem que podran recordar. Aquesta setmana m’ha sorprès que dos nins encara no han aparegut de les vacacions durant tota una setmana, el que em fa pena, perquè fa que els fillets vagin per enrere. 

Començ a entendre la importància que li donen els mestres a l'assistència dels alumnes, si un nin no ve fa que tot es retrassi, el seu comportament empitjora, els coneixements es perden i a més es perd el ritme de la classe. Si quan tornen, fos donar deures i que els fes, seria un luxe, però no, s'acumulen feines, se'ls hi donen i aquest no les sol realitzar. El que és una pena per tothom. Per tant, s'ha de tallar el tema de l'absentisme. 

10a exposició: Alumnes hospitalitzats

Nens entre 3 i 16 anys, que degut a la seva condició requereixen una atenció especialitzada. Tres tipus: ingressats a l’hospital, viuen a l’hospital però acudeixen a l’aula ordinària i el servei d’atenció educativa a la casa.

Ens han presentat el cas de na Carla, la qual es troba a la Unitat Pediàtrica de Semicrítics, a Son Espases. Aquest és l’únic hospital de Mallorca on es troba una unitat amb aquest servei. El projecte de INeDITHOS va sorgir per millorar la qualitat educativa dels pacients i de les famílies.

Es va realitzar una entrevista a una de les mestres. Només són dues professores, es necessita haver estat mestra i després un tipus d’oposicions. Es fan cursets per si es volen interessar per alguns temes que hi puguin acudir. No es necessitar saber molt sobre el tema de malalties, per això hi ha tots els doctors.

Seguidament, ens han presentat dos casos pràctics. I finalment, ens han ensenyat recurso.

9a exposició: DEA

Han començat la presentació amb un vídeo sobre la dislèxia on un nin es sentia malament perquè es sentia diferent.

Per grups hem hagut de respondre a:

Què són les DEA? Dificultats específiques d’aprenentatge. Amb la lectura, les matemàtiques i l’escriptura. Sense causa aparent.

Quines DEA recordeu? En l’escriptura, les matemàtiques i l’escriptura.

Cas pràctic: na Joana de 8 anys, està a una escola ordinària i sol estar amb un grup reduït. I té dislèxia.

Ens han fet respondre a “Penseu que és adequada aquesta ajuda?” No, perquè se l’està excloent.

Què faríeu vosaltres amb una alumna com na Joana? Intentar que l’alumna pugui quedar a l’aula.

Seguidament, ens han posat un vídeo de na Cristina, una nina que va fer el batxillerat social i conta com ho va viure.  Té 20 anys, li van diagnosticar la dislèxia a 6è de Primària, un logopeda li va ensenyar unes tècniques d’estudi, li va fer unes proves i li van diagnosticar. No n’havia sentit a xerrar mai, li van dir que no era un problema, només que s’havien d’utilitzar unes altres tècniques.

Finalment, hem fet un debat, on uns defensaven la inclusió i els altres la no inclusió.

La frase amb la que m'he quedat ha estat la següent: "Ensenyar exigeix un respecte als sabers dels educands".

8a exposició: TDA-H

És un trastorn neurològic de caràcter crònic i de probable transmissió genètica. Dificultat de mantenir l’atenció voluntària.

Símptomes:

• Dèficit d’atenció

• Hiperactivitat

• Impulsivitat

Subtipus:

o   Inatent: predomina molt més el dèficit d’atenció

o   Hiperactiu: impulsiu

o   Mescla

Ha d’aparèixer abans dels 7  anys.

Permanència durant 6 mesos (com a mínim).

Àmbits: casa – l’escola – vida social.

En resum: una detecció a temps + un tractament adequat provoca una evolució cognitiva.

Quan es surt de la rutina es perden.

També ens han post un vídeo d’una nina amb TDA-H, la qual l’obliga a escriure el que va fer el cap de setmana, l’alumne no s’entera i molesta a tota la classe. Sa li han de donar instruccions curtes, imatges, oferir-li ajuda, etc.

7a exposició: Trastorns de conducta

Ens han presentat un cas: Na Maria té una germana petita, ha agafat el rol de la mare i “domina” a la germana petita. Soma dilluns, venen del cap de setmana. Arriben els alumnes i na Maria molesta, s’asseuen. Han d’explicar el que han fet aquest cap de setmana i na Maria ho vol explicar, no està quieta. I es final, la treu defora de l’aula.

Entrevista amb l’orientadora, la mare i la mestra. Diuen que na Maria no es comporta com s’ha de comportar.

• Es vol utilitzar la tècnica de l’economia de fitxes. Per tal de reforçar conductes que volem que ella faci. Per exemple a la casa, quan faci una conducta que es vol es posarà una careta, quan no ho faci no es posarà res. Al principi les recompenses es donen cada poc temps, amb més temps es donarà amb més temps de diferència.

• Pràctiques restauratives: també són tècniques de reforçament. Es detecta un conflicte, es gestiona i es cerca una solució. Es sentirà millor si veu que fem feina amb ell i no contra ell. Per exemple, fent cercles i dir i expressar els nostres sentiments i emocions. Aconseguir que ell empatitzi.

• Reforç positiu, reforçar aquella petita cosa que pugui fer.

• Time out: temps fora, quan s’està bastant saturat, s’ha d’utilitzar el menys possible. Sa l’ha d’acompanyar defora i sa l’ha de dur a un lloc que no l’estimuli gens.

Finalment, les alumnes reflexionen sobre si es mereixen un gomet o no, la tècnica de les pràctiques restauratives.

Molt important, no catalogar-lo, si lis diem que no funcionen, reforcem que no funcionin. És bo tenir una rutina a l’aula.

6a exposició: Autisme

El trastorn de l’espectre autista es defineix com un conjunt de trastorns complexos del desenvolupament neurològic caracteritzat per alteracions qualitatives en la capacitat de comunicació, en les relacions socials en els patrons de conducta estereotipat restringit i repetitiu.

Quant a les caracterítstiques més rellevants

• Inflexibilitat o adherència

• Absència emocional

• Imaginació

• Estereotipació i repetició

• Soledat

Quant als pictogrames: representa un objecte, figura o concepte real, caràcter visual, perceptibles, simples i permanents i és un recurs comunicatiu.

Utilitats que tenen en la jornada escolar:

• Per estructurar.

• Facilitar la comprensió dels missatges que  transmeten a diari.

• Per desenvolupar activitats cognitives.

• Desenvolupar activitats lingüístiques.

• Regular conductes disruptives i fomentar l’autoregulació emocional.

Quant al llenguatge bimodal, es fa referència a dues modalitats d’expressió diferents: gestual i visual, la finalitat és facilitar la comunicació. Les possibles solucions que es poden presentar: no incloure’ls en el missatge, utilitzar la dactologia i inventar signes artificials.

Quant a l’activitat, amb pictogrames, l’activitat es diu: On ho fem? Es demana a l’alumne quina és la imatge que es presenta: una nina dormint, l’alumne diu: dormir. I després la mestra presenta diferents coses i li demana on fa això? (Hi ha una piscina, un llit, etc.) ha de senyalar el dibuix del llit. I això es pot fer amb diferents imatges i diferents preguntes. Per fer feina en diferents sectors, en l’àmbit escolar, familiar, esports, on estudia, etc.

L’activitat Què fem abans? Amb pictogrames, se’ls presenta una acció, per exemple menjar. Abans del menjar què fem? Sa li demana a l’alumne i es donen opcions: ens posem el xandall? No respon l’alumne, ens rentem les mans? Si, respon l’alumne. I així amb diferents preguntes amb diferents accions. Per dificultar-ho també podem demanar què fem després?

Quant al sistema bimodal, hi haurà fitxes de fruites, es posarien a la pissarra, i devora es posaria la imatge de com es diu la fruita amb el llenguatge bimodal.

Per concloure, normalment són nins que tenen dificultats per reaccionar davant diferents situacions.

Reflexió de la 7a setmana a l'escola

La 7a setmana va ser molt curteta perquè ja mos en anàvem de vacacions, es notava que els nins s’ho ensumaven, estaven una miqueta més desbaratats. Aquesta mini setmana va servir perquè entre els cursos s’anessin a llegir els contes que havia creat cada curs per la setmana del llibre. A la nostra classe varen venir 3 grups de 4rt de Primària a contar-nos contes i nosaltres varem anar a l’aula de P3 de Infantil, va ser una molt bona experiència perquè els vaig veure molt més calmats i responsables estant amb fillets més petits.

Em van sorprendre les tonteries que feien els alumnes de 4rt de Primària. A vegades, quan veig els alumnes de cursos superiors penso que són jovenets, però quan els veig com actuen veig que encara són nins i que estan madurant a poc a poc. 

Reflexió de la 6a setmana a l'escola

Durant la 6a setmana el més rellevant va ser que havíem d’inventar contes cada curs pel dia del llibre i després contar-los als altres cursos. Sent primer, només en varem fer 1 entre tota la classe, cada dos o tres varen fer dibuixos per tal d’elegir el millor i posar-lo al llibre. Quant a les frases del llibre ho varen escriure ells.

El llibre tractava d'un robot, en Rocco, que va rebre una telefonada d'un amic, en Joan, el qual li va dir que l'ajudés a la seva granja. En Rocco va anar fins allà i quan va arribar es va trobar que la gallina s'havia escapat del galliner. Així que ell amb els seus poders la va recuperar i li va donar al seu amic. Per agraril la tasca realitzada en Joan li va donar un regal, que no es sap quin va ser. 

Em va sorprendre que quan creavem el conte, quan demanavem quin personatge podria ser el principal, ens deien n'Spiderman, en Superman, etc. Tot noms coneguts de dibuixos de la televisió, el que em fa veure que l'únic que miren és la televisió i que els falta llegir sobre personatges diferents, que no se'ls hi doni tot tant mastegat, sinó que hagin d'imaginar una mica més. 

5a exposició: Deficiència auditiva

Aquesta exposició ha estat la nostra.

En primer lloc, hem entrat de defora cada un amb unes etiquetes, ens hem presentat amb llenguatge de signes i hem demanat si erem tots iguals. Després, ens hem llevat la primera etiqueta i ha quedat el grau de sordesa que teníem cada un. En Jaume ha demanat si realment una etiqueta ens podia definir, i ens hem llevat aquesta etiqueta i després cada un en tenia una de les seves aficions, per demostrar que erem més que simples sords.
En segon lloc, a partir d'això na Maica ha obert el debat, explicant que hauríem d'evitar utilitzar etiquetes i que trobàvem que els sords s'haurien d'obrir una mica més a la resta de la societat, ja que sembla que tenen una comunitat paralel·la a la resta.
En tercer lloc, na Maripau ha explicat un joc que realitzaríem, hem demanat dos voluntaris, els hi hem posat auriculars amb música i els hi hem fet fer que es comuniquessin i s'entenessin. Hem pogut veure que utilitzaven gestos i vocalitzaven més.
En quart lloc, na Laura ha introduït el vídeo Paraules des del silenci on es veuen dos nois que estudien a Barcelona, són sords i han aconseguit tot el que s'han proposat amb esforç.
Per últim, jo he fet les reflexions del vídeo, comentant el següent:
El darrer de l'exposició han estat les preguntes i les reflexions final, bàsicament que no hem d'etiquetar a les persones, tots som diferents i entre tots composem el món.

- N'Ita ha comentat que la gent els crida quan en realitat el que els funciona és que la gent vocalitzi.
- Em va parèixer molt interessant el que va dir en Joan, de que de petit li agradava molt dibuixar i a partir de repetir-ho, repetir-ho i voler-ho perfeccionar ha aconseguit estar cursant l'últim any d'arquitectura.
- Un altre aspecte important, és la frase que diu en Joan, de que la paraula discapacitat engana molt, ja que tots som capaços de fer tot el que ens proposem.

4a exposició: Els superdotats

El més interessant de tot ha estat un Roleplaying:

compost de dos personatges: na miquela superdotada i na mariangeles sa mestra. Els hi donaran fraccions i un temps determinat.

Primera opció: Amb 10 minuts na Miquela ha acabat i la mestra li diu que segui i que faci silenci.

Segona opció: quan acaba n’hi dona més, na Miquela no ho vol fer perquè és avorrit.

Tercera opció: ho acaba i pot utilitzar la pissarra digital, na Miquela prefereix anar a cercar un llibre per llegir.

La millor opció és la tercera, ja que realitza la tasca i després pot fer alguna cosa motivant per seguir els seus coneixements però no avorri-se seguint amb la tasca perquè ja l'ha realitzada ni quedar-se sense fer res.

Seguidament hem vist un vídeo d’una nina d’11 anys, superdotada on sa li anaven fent preguntes sobre la seva vivència escolar. La conclusió que s'ha extret d'aquesta nina i en general dels superdotats és que haurien de rebre suport dins l’aula si la mestra no sap atendre a les seves necessitats.

3a exposició: Discapacitat intel•lectual

Hem començat mirant un vídeo Som diferents i som iguals. Ens han presentat un cas d’un nin amb discapacitat, els objectius que voldrien aconseguir, els continguts que es volen treballar.

Sessió 1: introducció: a partir d’un conte aprendre a controlar les nostres emocions “La Clara ja no té por de la foscor”. Cada matí quan arribin a l’escola: jo em sent... posant etiquetes de les emocions.

Sessió 2: de desenvolupament: la capseta màgica, per treballar l’autoconcepte. La bústia dolça: cada nin haurà de col·locar una paraula agradable i positiva a cada company. El club de les emocions.

Quant a les mesures d’atenció a la diversitat: adaptació de format, entre altres. També ens han explicat quina avaluació realitzarien, sobre tot, que raonin.

2a exposició: Deficiència motora

En primer lloc, ens han parlat de les alteracions que afecten l’aparell locomotor. També que implica limitacions posturals, de desplaçament i de coordinació de moviment. Ens han comentat també els principals tipus: espina bífida, paràlisi cerebral i distròfia muscular. Els sistemes de comunicació: SPC (conjunt de pictogrames que representen la realitat, fàcils de reproduir) i sistema Bliss (depenent de la funció de cada paraula). 

En segon lloc, hem fet una activitat, ens hem posat amb 5 grups i ens han donat una cançó feta amb pictogrames. A nosaltres ens ha tocat: Cucú, cucú, con capa y sombrero, cucú cucú, pasó una señora. 

Per últim, hem fet un qui és qui. On anava posant característiques dins un requadre a partir d’imatges i havíem d’endevinar qui era que descrivien. S’ha realitzat dues vegades.

1a exposició: Deficiència visual

El grup està compost per na Victòria, na Jéssica, n’Elvira i n’Aina. Ens han començat l’exposició parlant de la teoria:

Tothom que té deficiència visual no és cec. Per una bada trobem: la ceguera total (es percep la llum), ceguera parcial , baixa visió i visió límit

La ceguera legal: un ull és cec quan la seva agudesa visual és de 1/10 o quan el seu camp visual es troba reduït a 20.

A continuació, ens han posat un vídeo, on es veia una aula amb un fillet cec, al qual li fan fer una redacció sobre els colors de les flors. La mare li contava un conte, van a passejar pel camp i escolta els ocells com canten i li ve una idea i pica a la màquina d’escriure el que li ha vingut al cap.

Una companya ha reflexionat que els adults li han donat tota la llibertat de trobar la manera, perquè ell descobreixi. Ens han comentat que quan tinguem un nin a l’aula que no hi veu hem de tenir en compte què diem, com ens expressem. Qualsevol cec li interessa fer les coses per ells mateixos, per això el nen no li ha demanat a la mestra que li canviés el tema ni la manera de interpretar-ho, sinó que ell pel seu compte ho ha descobert.

Després ens han comentat els recursos, sobre tot els que podem trobar a la xarxa. Jocs, àudios, són materials que ens poden ajudar.

Reflexió de la quinta setmana a l'escola 2

Durant la quinta setmana 1 dia varem anar al teatre a veure l'illa del tresor, realitzada per uns alumnes que eren del curs de 5è i 6è de Primària. Als nins no els hi va agradar molt perquè no s'entenia massa bé. A més, a molts de moments hi havia molts d'alumnes damunt l'escenari, el que dificultava que ens poguéssim centrar amb el que realment passava. Mentre tornavem un nen hem va fer una rabieta pel carrer, m'estirava, em va intentar de mossegar, va envalar-li cosses a les cotxeries, li vaig comentar a la meva mestra i va dir que ho parlaríem amb ell.

Un altre dia varem a anar a la biblioteca de Joan Alcover, hi varem anar mentres plovia. Una dona ens va contar dues rondalles, els nins es varen avorrir una mica perquè no va ser prou didàctic. 

També he hagut de llevar patates als nins, ja que estàn prohibides i pulseres perquè jugaven amb elles. 

Al pati vaig haver d'anar als del 3r cicle, a dir que deixessin jugar a futbol als de primer cicle, ja que fan veure que són àrbits i juguen ells. El que no és just, perquè cada cicle té uns dies determinats per jugar-hi. I per tots els alumnes el futbol és sagrat.

Conferència: Jugar, pensar i aprendre a l’educació infantil

Filosofia 3/18 és el nom del projecte al que es dedica n’Irene, la que ens realitzarà la conferència aquest capvespre. Té moltes obres i llibres publicats, se n’han destacat dos: Fer filosofia a l’escola, llibre bàsic per introduir-se al projecte i Pensen.

Aquest projecte va néixer als anys 60, varen pensar que era precís introduir la filosofia a l’escola, si es volien educar a futures persones amb una opinió crítica, potenciar la capacitat de pensament. El món actual és conflictiu per això han de saber fer mirades crítiques davant circumstàncies, per tal de ser persones lliures.

N’Irene ha començat fent èmfasi a la paraula jugar. Els nens petits com més petits són més capacitat tenen de posicionar-se a la banda que vulguin, pels petits és cada dia que es troben en un petit conflicte.

És un projecte que té unes bases les quals es basen en les habilitats de pensament, el que necessiten és aprendre hàbits, hàbits de recerca, de conceptualització, de raonament i de comunicació. Les activitats amb les quals es generaran aquests hàbits a partir dels jocs, els contes i la pintura. Generar hàbits intel·lectuals és una mica difícil, per això s’han elegit les activitats que més s’atraquen a al que ells els hi agrada, pels que els pertoca per la naturalesa. Es pretén que entenguin i comprenguin, que s’expressin, que s’orientin en el món que viuen. Però també allò que els farà créixer com a persones, el propi jo, el que els conformarà com a persones.

Les grans habilitats que conformen les 4 grans columnes són: en primer lloc la investigació, a aquest punt els infants han de trobar vestigis, descobrir, recollir la informació i experimentar. En segon lloc la conceptualització, aquí es fa èmfasi l’abstracció, la relació que hi ha entre el llenguatge i el pensament, organitzar la informació, el qual és rellevant a tot el coneixment. En tercer lloc el raonament, el qual ha de connectar, relacionar, elaborar la informació, és a dir els famosos perquès. 

I per últim, la formulació, dins aquest trobem la interpretació, la preservació del significat i tocar les àrees del llenguatge.

Els jocs:
El joc a l’educació infantil

• Jocs d’habilitats de recerca
• Jocs d’habilitats d’observació.
• Jocs d’habilitats de conceptualització.
• Jocs d’habilitats de raonament.
• Jocs d’habilitats de comunicació.
• Jocs d’habilitats corporals. 

Els jocs tenen regles
Paper de l’educador en el joc

• El joc reflexiu:

          - Quan proposar el joc reflexiu?
          - Com proposar el joc reflexiu?
El joc i les habilitats de pensament
42 jocs:
L’esquema hauria de ser: habilitat, objectiu, consigna, desenvolupament, reflexió, avaluar i reflexió amb la família.

Contes:
Valor educatiu dels contes: es poden explicar amb una, dues o més versions, per tal de desfer fonamentalismes.
Els contes i la llengua

• Els mots
• L’entonació

Introducció al llenguatge social:
Estructura:
Motivació
      El conte 1 o 2 versions
      Recursos
      Avaluar

Art:
Paper educatiu de les arts: és un llenguatge universal i és imprescindible, és capaç de crear universos.
Veure i mirar
Les arts a l’escola: que no només es facin materials i tècniques, sinó que arribar a expressar el que sentim.
2-3 anys ens hem limitat a la pintura.
4-5 anys: s’ha pogut introduir, a més a més de la pintura, la poesia, la música i el cinema.

Per introduir-ho, s’ha de crear una mena d’ambient: una espelma, una capseta de música, un peluix, etc. Un espai de 20 minuts als més petits i 30 minuts als més grans. De dues a tres vegades a la setmana.

Per les famílies també hi ha un apartat, perquè puguin aportar, ajudar i donar-lis recursos.

Estratègies metodològiques

Hem començat la classe, parlant de les estratègies metodològiques que tindria un nin determinat que ens va presentar la setmana anterior, ens ha demanat:

Quina estrategia metodológica aplicaríem amb un grup?

Les solucions que s’han presentat són les següents:

• Racons de problemes matemàtics, racó és una estratègia que persegueix fomentar l’autonomia de l’alumne, per treballar en petit grup.

• Jocs cooperatius, per resoldre problemes i conflictes, per poder arribar a treballar cooperativament. Que vegin la importància de la necessitat de tots els alumnes.

• Treball per projectes, els alumnes parteixen motivats perquè han elegit ells el tema.

• Pràctiques restauratives, per tal de que es coneguin més. S’introdueixen també aspectes de justícia.

Reflexió de la quinta setmana a l'escola

La quinta setmana ha començat molt bé, els fillets han vingut una mica revolucionats del cap de setmana, però res que no haguem sabut controlar. Ha estat molt interessant perquè avui hem tingut la primera reunió per les avaluacions. He hagut de partir abans de que la reunió acabés perquè tenia classe al capvespre de castellà, però tota l’estona que he passat allà m’ha agradat molt. Ha començat la reunió parlant i exposant els % de suspesos que hi havia a l’escola, que eren uns quants. Seguidament, s’ha parlat dels possibles repetidors, de quines assignatures els ajudaven, com es podrien millorar els grups flexibles, etc. Tot per millorar, ha estat molt interessant veure a tots els mestres allà dins i veure’ls tan entregats perquè els alumnes dia a dia vagin a més i millorin.

Un altre fet a destacar, és que Dimecres anarem al teatre Municipal Xesc Fortesa a veure l’illa del tresor, em fa moltes ganes perquè penso que aquests fillets és el que necessiten, activitats que surtin del comú, culturals i que ajudin a desenvolupar-se. Des de que som a aquest centre (que no fa gaire) hem fet bastantes sortides que penso que són molt interessants per ells.

Reflexió de la quarta setmana a l'escola 3

En primer lloc, vaig cercar dues fitxes per fer sobre els animals i els productes, van ser molt interessants perquè per una banda havien de relacionar els sons dels animals amb els animals i per l’altra banda havien de relacionar els animals amb el que produïen. Tot i haver dos grups quant al nivell; ho varen poder fer tots, el que em va fer quedar ben satisfeta. Els que van una mica més avançats varen poder posar el nom clarament i als de l’altre nivell o ho posaven d’una manera més fàcil o jo els hi posava i ho repassaven amb el llapis.

En segon lloc, a la classe d’Educació física, el Dimecres al final de la sessió va ploure, per tant, vam haver de pujar a l’aula i vàrem jugar a “concurs de balls”, vaig descobrir que ballen molt bé, cada un amb el seu estil, jo em vaig encarregar una vegada de cercar les músiques i aturar-les i la mestra d’educació física de dir qui s’havia mogut després d’aturar la música, finalment ens vàrem canviar els rols. Va ser molt interessant.

En tercer lloc, el Divendres vàrem anar al teatre, va ser molt interessant, era en anglès. Va ser molt bo ja que la dona que ho feia contava històries agafant als fillets i els feia fer un personatge, ella deia el diàleg i ells ho havien de repetir. Els contes que es varen representar van ser: Hansel i Gretel, El cicle anatròfic i Jack y las abichuelas mágicas. No tot va ser polit, ja que un fillet mentre tornavem, es va enfadar per una raó que no me va voler contar i va començar a pigar cosses a les cotxeries, plorar i intentar mossegar-me, el vaig agafar pel braç i el vaig dur fins a l'escola, em vaig posar molt nerviosa per si passava alguna cosa i es feia mal, finalment, vam arribar bé, només hem vaig quedar amb el susto, no és la primera vegada que aquest jovenet fa això, l'intentarem ajudar de totes les maneres que poguem.

En quart lloc, reflexionant que som a la quarta setmana i cada dia al matí faig llegir-los puc dir que he vist millora amb gairebé tots els alumnes, el que em fa pensar que un poc cada dia de lectura, és molt beneficiós i és molt important assistir al col·legi, ja que els que fallen més a l’escola són els que han millorat més a poc a poc.

En darrer lloc, penso que no tinc prou autoritat encara davant els alumnes, em costa posar-me autoritària. Durant la meva estància he fet algun crit no molt fort perquè callessin, he decidit que no tornaré a cridar ni a aixecar la veu, ja que si “s’educa a crits, només respondran a crits i l’únic que aprendran per fer són crits”, jo no sóc una persona de cridar, per això, utilitzaré altres estratègies.

Reflexió de la quarta setmana a l'escola 2

Durant la quarta setmana he viscut alguna situació que no m’ha agradat gaire. A la meva aula hi ha molta varietat cultural; una filleta li va dir l’altre dia a una altra filleta “gitana de merda”, no ho va dir gaire fort, així que gairebé ningú ho va sentir, la gitana a la que sa li va dir es va resignar, no va dir res a ningú, en el moment no vaig saber reaccionar, perquè penso que és un tema complex, així que li comentaré a la tutora i li diré si hauríem de parlar amb la filleta que va dir aquest comentari, per tal de que no es torni a repetir. Que prengui consciència que és igual d’on vinguem o què seguem, l’important és que ens hem de respectar tots i saber conviure, i que no hem de parlar despectivament a ningú, en resum, hem de fer el que ens agradaria que ens fessin i no fer el que no ens agradaria que ens fessin.

Reflexió de la quarta setmana a l'escola

La setmana del 24 de març ha començat molt bé. La tasca que vaig realitzar sobre el que produïen els animals la vaig fer el primer dia i va anar molt bé. Com que faltaven molts d’alumnes el primer dia, la vaig repetir el segon dia perquè els altres sabessin de què parlàvem i poguessin fer correctament l’activitat que havia preparat. A l’hora de posar la cançó
de “la gallina turuleca” el primer dia els vam deixar ballar. Avui la mestra ha sortit un moment i m’han demanat si podien ballar, no sabia que dir-lis així que han entès que si que podien. S’han començat a aixecar i al principi ho feien bé, però s’han posat massa “contents” i han començat a destrossar figures de fang que havíem fet un altre dia, així que els he fet seure perquè deixessin de desbaratar-se tant. Quan ha arribat la mestra els ha renyat per no saber-ho fer bé. He de ser més autoritària i tenir les coses més clares. Però a poc a poc, suposo que anàrem aprenent.

Tema 2 L'aula centre d'intervenció 2a part

Avui a la classe de dia 18/03/2014 hem treballat les adaptacions curriculars. Hem començat fent grups, al meu grup ens ha tocat treballar els responsables de fer les adaptacions i la documentació. Amb aquesta informació hem hagut de respondre la qüestió “qui són els responsables de les AC?” Una vegada ho hem tingut contestat ens hem posat una altra vegada en grups, però amb un membre del grup de cada pregunta, per així poder contestar les 7 preguntes que ens ha donat la professora. Ha estat una tasca que hem de tenir penjada per dia 19 de Març. Les qüestions contestades són les següents:

 D’on partim en les AC?

Partirem de les programacions d’aula, les quals han de ser obertes i flexibles i són elaborades pel tutor. A més a més, han de tenir en compte els diferents nivells d’ensenyament, metodologies i varietat de materials. I la finalitat és aconseguir els objectius i les competències dels alumnes. Ha d’incloure la programació didàctica i activitats d’ampliació i reforç.

Què són?

Són modificacions que sa duen a terme sobre els elements del currículum per atendre les necessitats de cada nin. N’hi ha de dos tipus: les significatives (tenen un currículum paral·lel) i les no significatives (segueixen el mateix currículum amb petites variacions). Les adaptacions curriculars han d’estar dins la programació d’aula i els objectius i les competències bàsiques són el referent curricular. 

Quin tipus tenim?
En primer lloc, el format, on trobem: la diversificació de preguntes, reducció del nombre de preguntes, variar el tipus de lletra i que hi hagi més espai, utilitzar negreta a les paraules clau, subdividir les preguntes llargues, evitar la còpia dels enunciats, que l’avaluació sigui oral i facilitar esquemes.

En segon lloc, el contingut, s’ha d’intentar donar més importància al contingut que al format.

I en darrer lloc, en la metodologia, on s’haurien d’aclarir dubtes de manera individual, utilitzar l’aprenentatge multi sensorial, utilitzar l’enregistradora per agafar apunts, mapes mentals, posar molts d’exemples.

Com podem fer ACNS?

S’ha de tenir en compte per una banda, en l’espai i el temps i per una altra banda en les àrees de llengües estrangeres i de matemàtiques.

A l’espai i el temps s’ha de tenir una organització del temps a l’hora de realitzar les tasques i les proves. I s’ha de tenir en compte la ubicació de l’alumne dins l’aula (si presenta alguna necessitat específica, proximitat al tutor, o a algun alumne que l’ajudi).

I a les àrees de llengües estrangeres es podrien fer adaptacions com traduir els enunciats, tenir en compte la capacitat lectora dels alumnes a l’hora de llegir llibres i finalment permetre l’ús casual del diccionari. Tot això sempre que no s’afecti en l’adquisició dels objectius establerts. Quant a l’àrea de matemàtiques; facilitar l’ús de les taules de multiplicarem plantejar els problemes amb enunciats curts i un vocabulari adient, utilitzar casualment la calculadora, etc.

Qui són els responsables d’aquest document?

El màxim responsable és el tutor, però per elaborar-lo, aplicar-lo i avaluar-lo, es necessita l’equip docent. A més, podem contar amb el server d’orientació educatiu, s’ajusta trimestralment i és l’avaluació dels ACIS.

Avaluació

-          Avaluació individualitzada, que tengui les característiques personals de cada infant.

-          Que l’avaluació dels alumnes NESE s’ha de realitzar amb els mateixos criteris que la resta i s’encarreguen de fer-ho el seu equip docent amb l’ajuda del departament d’orientació del centre.

-          Els criteris d’avaluació han de servir com a referent per valorar el grau de desenvolupament, de competències basques i d’assoliment d’objectius.

-          En un context d’avaluació contínua quan vegem que el progrés d’un alumne no és adequat, haurem d’aplicar mesures de reforç educatiu a qualsevol moment del curs quan es detectin dificultats. 

Famílies

Els alumnes i les famílies han d’estar informades de les mesures de suport que s’adopten al centre. Qualsevol AC significativa que es faci a un alumne NESE ha d’estar firmada per la família. Aquestes AC no tenen perquè ser a totes les àrees.

Com a reflexió de la classe hem quedo amb que s’han d’intentar fer les adaptacions no significatives. Perquè després aquests alumnes poden tenir dificultats per aconseguir segons quins tipus de títols.

Reflexió de la tercera setmana a l'escola

La tercera setmana a l'escola va començar molt bé. Havia realitzat una tasca d'animals i la vaig exposar. La tasca consistia en quins animals podíem trobar a la granja. La setmana anterior varem anar a una granja a Son Ferriol i per això vaig pensar que seria un bon tema per exposar-lis. Hi havia preguntes sobre quins animals podíem trobar a la granja i hi havia possibles respostes interactives. Si clicaven l'element correcte, els hi deia "Molt bé", sinó ho havien de tornar a intentar. Per últim, els hi vaig posar la cançó i el vídeo de "En la granja de mi tío" i una darrera diapositiva on posava diversos animals i havien de dir quins hi havia a la granja del "tio". L'activitat va sortir molt bé. Veig que encara em falten recursos per fer-los callar. Intent fer activitats que els motivin, on ells hagin d'intervenir, però fer-les així també supos que es desbaratin més, el que dificulta que estiguin tranquils.

A finals de setmana, vaig  presentar un conta dels tres porquets perquè la mestra no tenia res preparat, l'activitat va començar bé, però a mesura que anava avançant, s'anaven dispersant més, el vaig acabar una mica ràpid i després vaig procedir a posar el vídeo d'aquest, el qual els hi va agradar més.

Xerrada de Mater

Han vingut dues persones de Son Gotleu que fan feina amb persones que tenen discapacitat intel·lectual. La feina d’ells és que els coneguin. Ell és en Luis i té una discapacitat intel·lectual, treballa en el món de l’enginyeria.

Mater és una organització sense ànim de lucre que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual des de que neixen fins que envelleixen. Estan amb les persones amb discapacitats perquè desenvolupin el màxim les seves capacitats, els ensenyen autonomia, un treball, que estiguin ben cuidats, etc.

S’intenta potencial les seves habilitats, el seu nivell cognitiu, la seva autonomia i la seva qualitat de vida. Se’ns demana que com a “voluntaris” del carrer ajudem a les persones amb discapacitat amb tot el que podem. Ens ha posat l’exemple de que si pujen a un autobús i el conductor demana 1,5€ i la persona no ho troba perquè es posa nerviós ajudar-lo. Sinó l’ajudem, tothom s’acaba posant nerviós, el conductor, la persona amb la discapacitat i les persones que hi ha dins l’autobús, perquè aquest no parteix.

El treball consisteix en la millora de la qualitat de vida de la persona amb la discapacitat i de les persones que estan a càrrec d’ella.

Els serveis que tenen són: atenció primerenca, educació especial / aules ASCE, transició a la vida adulta (quan estan a la pubertat i tenen molts de dubtes van al centre ocupacional i els ensenyen diferents tallers, per saber quins els hi agrada molt), centre ocupacional, centre de dia, residència (on es queden després del centre de dia), habitatge tutelat (tenen cinc residències, hi ha uns monitors que se’n cuiden d’ells, tenen a partir de 18 anys per amunt), centre especial de feina i inserció laboral.

Per una banda quant a l’àrea de formació es troben cursos del SOIB, del Ministeri d’Educació, del LEADER, etc. Per una altra banda, quant a la inserció laboral en primer lloc, trobem els usuaris: treballar habilitats pre-laborals, acompanyament, gestió de documentació, recursos i formació. En segon lloc, trobem les empreses, les quals donen a conèixer els perfils, el servei, l’assessorament d’ajudes i bonificacions. El que es pretén per tant és fer-se més visibles.

També s’han parlat de les habilitats per treballar. En primer lloc, l’habilitat social, la higiene, la imatge i l’autodeterminació. En segon lloc, el transport públic i els recursos comunitaris (casals). En tercer lloc, la moneda i els horaris. En quart lloc el companyarisme i l’empatia. En quint lloc, l’autoestima i en darrer lloc, l’alimentació (que no abusin de les sucres i les grasses perquè es trobin bé), els esports i l’estil de vida.

Una de les darreres frases que ens han fet arribar ha estat: “no som diferents, deixa de marcar la diferència”. El que significa que tothom és diferent, ells s’intenten normalitzar i nosaltres hem de deixar de marcar-los com a diferents o estranys. I la darrera frase ha estat: “La major discapacitat és no donar-se compte de que tots som iguals” que tots perseguim un somni i tots tenim “el nostre”.

Reflexió de la segona setmana a l'escola

La segona setmana no va començar amb molt bon peu, el primer dia la mestra d’educació física va tenir una sortida i no va venir i la tutota i jo ens vam haver d'encarregar de totes les classes. La que em va fer-ho passar més malament va ser concretament la d'educació física, ja que la classe se’ns va desbaratar molt, erem al pati i no varen saber jugar als jocs que ells ens demanaven i que la d'eduació física ens havia dit que ho sabrien fer bé. Hi havia fillets que ploraven, d'altres enfadats, alguns ferits, va ser un dia que hem vaig desmoralitzar molt, vaig pensar que potser no estava a l'altura.

El segon dia de la setmana varem rebre la visita de la tutora de la UIB la qual ens va tranquil·litzar una mica, potser al principi em volia carregar molt la feina però em va dir la tutora que senzillament intentàs centrar-me amb una assignatura amb un tema, fer activitats transversals per tal de que els alumnes aprenguin hàbits i absorbir tot el que pogués del grup que ens havia tocat i que disfrutés i vaig començar a canviar el "xip". A més a més, em va comentar que havíem de seguir durant tot el matí a als alumnes i no a la tutora. 

El fet de no seguir la tutora m'ha ajudat a veure diferents formes de dur al mateix grup. Aquesta setmana també varem realitzar la sortida a Son Ferriol, no es van portar massa bé, perquè es varen sentir massa alliberats i en ocasions es comportaven d'una manera "loca", però poc a poc, penso que s'aniran moderant.

El darrer dia de la setmana va ser molt positiu, l'alumne més inquiet no va venir i va fer que tots els altres poguessin avansar molt i ho fessin molt bé, em vaig donar compte de que si és possible que hi hagi un bon clima a l'aula.

Per la pròxima setmana tenc en ment fer activitats o un power point sobre els animals.

Tema 2 L'aula centre d'intervenció 1a part

Hem començat fent una activitat que s’anomenava “El joc de la NASA”. A aquesta activitat s’ha pretès descobrir que les decisions preses en equip són més encertades que les decisions preses de forma individual, i que el treball en equip, en general, és més eficaç que el treball individual.

Hem hagut de fer una classificació  dels objectes de major a menor importància perquè la tripulació de la NASA se’ls emporti en la travessa que hauran de fer fins arribar a l’altra nau. Havíem de posar un 1 a l’objecte més important, l’últim del qual haurien de prescindir; un 2 al segon en importància, etc. I així fins que haguéssim posat els 15.

 A jo particularment m’ha sortit que el total C era més baix que el total A, el que vol dir que nosaltres hem après amb les aportacions dels nostres companys.

Seguidament, hem passat a parlar del grau d’inclusió d’una aula, que s’ha de procurar que els alumnes estiguin mesclats, que no es separin als que els hi costa molt. És positiu fer grups més petits per tenir una tutoria més individualitzada però no treure als que els hi costa més de l’aula.

Després hem fet una activitat sobre l’aprenentatge cooperatiu, s’ha dit que és un aprenentatge grupal, individualment es diu el que s’aprèn i t’enriqueixes del que diuen els demés. Han de participar tots els membres del grup. També s’ha parlat de 3 tipus diferents de professors.

L’estructura que els anirà millor als alumnes que els hi costa més aprendre és la cooperativa.

Hi ha que ser capaç de cooperar, hi ha que anar pis per pis per arribar a construir un “edifici sòlid”.

També ens ha mostrat un vídeo d’una classe seva on els alumnes anaven dient temes que volien treballar pel projecte.

Finalment, ens hem posat en grups i hem començat el context de l’aula del cas pràctic.

Reflexió de la primera setmana a l'escola

Quant a la primera setmana; vaig arribar al centre, em van presentar a la meva tutora de pràctiques. El cap d’estudis ens va dur a visitar el centre als dos practicants. Una vegada explicats els horaris de cada un i les funcions que faríem segons el curs que ens havia tocat ens va acompanyar a l’aula de cada un. Una vegada vaig entrar a la meva aula de 1r curs, la tutora em va presentar i els alumnes em van dir els seus noms. Acte seguit, varen seguir amb el que estaven fent, tots els alumnes anaven expliant que havien fet al cap de setmana.

La tutora els va explicar la ‘Q’ i seguidament els va donar fitxes i varen continuar una mica. A més a més, varen anar un per un fent lectura, la qual la varen fer amb jo. Per finalitzar el dia, els hi vam posar un conta dels 3 porquets que anava sobre el reciclatge i endevinalles. Les impressions del primer dia varen ser molt bones, un grup mogudet, amb el qual penso que es podrà fer bastantes activitats.

El dimarts se'ls va donar un full perquè el dijous anarien a Son Ferriol d'excursió a fer crespells, la qual em va fer molta il·lusió, ja que serà la primera que realitzaré amb un grup de classe sent la "mestra".

 Em vaig començar a donart compte de que alguns alumnes els hi costa bastant. És una classe amb molta immigració, el qual es pot aprofitar, ja que amb molta varietat es pot parlar més de diferents cultures. Una de les pegues és que hi ha grans diferències entre alguns alumnes, alguns en saben molt i d'altres és el primer any que estan escolaritzats, per això cada grupet té diferents ajudes, segons la situació de cada un. 
Aquesta setmana també he viscut el primer pati, m'ha sorprès molt, ja que ajunten a una pista a tots els alumnes de tot primària. Anys enrera es veu que els alumnes es "mataven" per jugar a segons què. Per això es va fer un planing amb diferents racons segons el dia: bàsquet, futbol, cordes, pissarres, ping pong i cotxes.

El dimecres vaig preparar la primera activitat jo, vaig fer una fitxa on ells havien d'emplanar com seguia la cançó, vaig elegir la cançó de "Mi barba tiene 3 pelos", per tal de que no hi hagués molta lletra i fos fàcil. Va tenir una bona resposta, ja que la cançó els hi va agradar, varen emplenar la fitxa i varem posar algunes cançons infantils més. Per ser el primer dia em vaig posar una mica nerviosa, però hem vaig sentir a gust. Aquest mateix dia vaig fer el meu primer dictat a quatre filletes de Segon, em va agradar molt, ja que em vaig sentir que connectàvem molt bé.

El darrer dia de la setmana va ser una dia una mica difícil, a primera hora la tutora va voler contar un conta i que ells el llegissin, els va col·locar d’una manera diferent, a tots els alumnes en rottlo junts amb les cadires, van començat a llegir però els fillets es portaven molt malament i havíem d’estar tot el temps diguent-lis que ho fessin bé. Després va entrar la mestra de religió, seguien molt revolucionats, se’ls va fer realitzar una fitxa sobre feines de casa, del tipus ajudar a les mares, em va semblar molt interessant perquè un fillet va dir que les tasques de rentar la roba, fer net els plats, etc. Eren feines per les mares, en canvi tots els altres alumnes se’n donaven compte de que és molt important ajudar a les famílies. A darrera hora es va voler fer una activitat de l’àvia cuaresma, cantar una cançó i que un dels fillets se’n portés un peu d’aquesta, però es van portar una mica malament i al final no s’ho van endur. Encara m’estic trobant pel tema de que estiguin tranquils, el grup és molt mogut i vull arribar a ells d’alguna forma. Ho he de trobar. Per dilluns crearé un power point dels tres porquets i els hi contaré.