10a exposició: Alumnes hospitalitzats

Nens entre 3 i 16 anys, que degut a la seva condició requereixen una atenció especialitzada. Tres tipus: ingressats a l’hospital, viuen a l’hospital però acudeixen a l’aula ordinària i el servei d’atenció educativa a la casa.

Ens han presentat el cas de na Carla, la qual es troba a la Unitat Pediàtrica de Semicrítics, a Son Espases. Aquest és l’únic hospital de Mallorca on es troba una unitat amb aquest servei. El projecte de INeDITHOS va sorgir per millorar la qualitat educativa dels pacients i de les famílies.

Es va realitzar una entrevista a una de les mestres. Només són dues professores, es necessita haver estat mestra i després un tipus d’oposicions. Es fan cursets per si es volen interessar per alguns temes que hi puguin acudir. No es necessitar saber molt sobre el tema de malalties, per això hi ha tots els doctors.

Seguidament, ens han presentat dos casos pràctics. I finalment, ens han ensenyat recurso.

9a exposició: DEA

Han començat la presentació amb un vídeo sobre la dislèxia on un nin es sentia malament perquè es sentia diferent.

Per grups hem hagut de respondre a:

Què són les DEA? Dificultats específiques d’aprenentatge. Amb la lectura, les matemàtiques i l’escriptura. Sense causa aparent.

Quines DEA recordeu? En l’escriptura, les matemàtiques i l’escriptura.

Cas pràctic: na Joana de 8 anys, està a una escola ordinària i sol estar amb un grup reduït. I té dislèxia.

Ens han fet respondre a “Penseu que és adequada aquesta ajuda?” No, perquè se l’està excloent.

Què faríeu vosaltres amb una alumna com na Joana? Intentar que l’alumna pugui quedar a l’aula.

Seguidament, ens han posat un vídeo de na Cristina, una nina que va fer el batxillerat social i conta com ho va viure.  Té 20 anys, li van diagnosticar la dislèxia a 6è de Primària, un logopeda li va ensenyar unes tècniques d’estudi, li va fer unes proves i li van diagnosticar. No n’havia sentit a xerrar mai, li van dir que no era un problema, només que s’havien d’utilitzar unes altres tècniques.

Finalment, hem fet un debat, on uns defensaven la inclusió i els altres la no inclusió.

La frase amb la que m'he quedat ha estat la següent: "Ensenyar exigeix un respecte als sabers dels educands".

8a exposició: TDA-H

És un trastorn neurològic de caràcter crònic i de probable transmissió genètica. Dificultat de mantenir l’atenció voluntària.

Símptomes:

• Dèficit d’atenció

• Hiperactivitat

• Impulsivitat

Subtipus:

o   Inatent: predomina molt més el dèficit d’atenció

o   Hiperactiu: impulsiu

o   Mescla

Ha d’aparèixer abans dels 7  anys.

Permanència durant 6 mesos (com a mínim).

Àmbits: casa – l’escola – vida social.

En resum: una detecció a temps + un tractament adequat provoca una evolució cognitiva.

Quan es surt de la rutina es perden.

També ens han post un vídeo d’una nina amb TDA-H, la qual l’obliga a escriure el que va fer el cap de setmana, l’alumne no s’entera i molesta a tota la classe. Sa li han de donar instruccions curtes, imatges, oferir-li ajuda, etc.

7a exposició: Trastorns de conducta

Ens han presentat un cas: Na Maria té una germana petita, ha agafat el rol de la mare i “domina” a la germana petita. Soma dilluns, venen del cap de setmana. Arriben els alumnes i na Maria molesta, s’asseuen. Han d’explicar el que han fet aquest cap de setmana i na Maria ho vol explicar, no està quieta. I es final, la treu defora de l’aula.

Entrevista amb l’orientadora, la mare i la mestra. Diuen que na Maria no es comporta com s’ha de comportar.

• Es vol utilitzar la tècnica de l’economia de fitxes. Per tal de reforçar conductes que volem que ella faci. Per exemple a la casa, quan faci una conducta que es vol es posarà una careta, quan no ho faci no es posarà res. Al principi les recompenses es donen cada poc temps, amb més temps es donarà amb més temps de diferència.

• Pràctiques restauratives: també són tècniques de reforçament. Es detecta un conflicte, es gestiona i es cerca una solució. Es sentirà millor si veu que fem feina amb ell i no contra ell. Per exemple, fent cercles i dir i expressar els nostres sentiments i emocions. Aconseguir que ell empatitzi.

• Reforç positiu, reforçar aquella petita cosa que pugui fer.

• Time out: temps fora, quan s’està bastant saturat, s’ha d’utilitzar el menys possible. Sa l’ha d’acompanyar defora i sa l’ha de dur a un lloc que no l’estimuli gens.

Finalment, les alumnes reflexionen sobre si es mereixen un gomet o no, la tècnica de les pràctiques restauratives.

Molt important, no catalogar-lo, si lis diem que no funcionen, reforcem que no funcionin. És bo tenir una rutina a l’aula.

6a exposició: Autisme

El trastorn de l’espectre autista es defineix com un conjunt de trastorns complexos del desenvolupament neurològic caracteritzat per alteracions qualitatives en la capacitat de comunicació, en les relacions socials en els patrons de conducta estereotipat restringit i repetitiu.

Quant a les caracterítstiques més rellevants

• Inflexibilitat o adherència

• Absència emocional

• Imaginació

• Estereotipació i repetició

• Soledat

Quant als pictogrames: representa un objecte, figura o concepte real, caràcter visual, perceptibles, simples i permanents i és un recurs comunicatiu.

Utilitats que tenen en la jornada escolar:

• Per estructurar.

• Facilitar la comprensió dels missatges que  transmeten a diari.

• Per desenvolupar activitats cognitives.

• Desenvolupar activitats lingüístiques.

• Regular conductes disruptives i fomentar l’autoregulació emocional.

Quant al llenguatge bimodal, es fa referència a dues modalitats d’expressió diferents: gestual i visual, la finalitat és facilitar la comunicació. Les possibles solucions que es poden presentar: no incloure’ls en el missatge, utilitzar la dactologia i inventar signes artificials.

Quant a l’activitat, amb pictogrames, l’activitat es diu: On ho fem? Es demana a l’alumne quina és la imatge que es presenta: una nina dormint, l’alumne diu: dormir. I després la mestra presenta diferents coses i li demana on fa això? (Hi ha una piscina, un llit, etc.) ha de senyalar el dibuix del llit. I això es pot fer amb diferents imatges i diferents preguntes. Per fer feina en diferents sectors, en l’àmbit escolar, familiar, esports, on estudia, etc.

L’activitat Què fem abans? Amb pictogrames, se’ls presenta una acció, per exemple menjar. Abans del menjar què fem? Sa li demana a l’alumne i es donen opcions: ens posem el xandall? No respon l’alumne, ens rentem les mans? Si, respon l’alumne. I així amb diferents preguntes amb diferents accions. Per dificultar-ho també podem demanar què fem després?

Quant al sistema bimodal, hi haurà fitxes de fruites, es posarien a la pissarra, i devora es posaria la imatge de com es diu la fruita amb el llenguatge bimodal.

Per concloure, normalment són nins que tenen dificultats per reaccionar davant diferents situacions.

Reflexió de la 7a setmana a l'escola

La 7a setmana va ser molt curteta perquè ja mos en anàvem de vacacions, es notava que els nins s’ho ensumaven, estaven una miqueta més desbaratats. Aquesta mini setmana va servir perquè entre els cursos s’anessin a llegir els contes que havia creat cada curs per la setmana del llibre. A la nostra classe varen venir 3 grups de 4rt de Primària a contar-nos contes i nosaltres varem anar a l’aula de P3 de Infantil, va ser una molt bona experiència perquè els vaig veure molt més calmats i responsables estant amb fillets més petits.

Em van sorprendre les tonteries que feien els alumnes de 4rt de Primària. A vegades, quan veig els alumnes de cursos superiors penso que són jovenets, però quan els veig com actuen veig que encara són nins i que estan madurant a poc a poc. 

Reflexió de la 6a setmana a l'escola

Durant la 6a setmana el més rellevant va ser que havíem d’inventar contes cada curs pel dia del llibre i després contar-los als altres cursos. Sent primer, només en varem fer 1 entre tota la classe, cada dos o tres varen fer dibuixos per tal d’elegir el millor i posar-lo al llibre. Quant a les frases del llibre ho varen escriure ells.

El llibre tractava d'un robot, en Rocco, que va rebre una telefonada d'un amic, en Joan, el qual li va dir que l'ajudés a la seva granja. En Rocco va anar fins allà i quan va arribar es va trobar que la gallina s'havia escapat del galliner. Així que ell amb els seus poders la va recuperar i li va donar al seu amic. Per agraril la tasca realitzada en Joan li va donar un regal, que no es sap quin va ser. 

Em va sorprendre que quan creavem el conte, quan demanavem quin personatge podria ser el principal, ens deien n'Spiderman, en Superman, etc. Tot noms coneguts de dibuixos de la televisió, el que em fa veure que l'únic que miren és la televisió i que els falta llegir sobre personatges diferents, que no se'ls hi doni tot tant mastegat, sinó que hagin d'imaginar una mica més. 

5a exposició: Deficiència auditiva

Aquesta exposició ha estat la nostra.

En primer lloc, hem entrat de defora cada un amb unes etiquetes, ens hem presentat amb llenguatge de signes i hem demanat si erem tots iguals. Després, ens hem llevat la primera etiqueta i ha quedat el grau de sordesa que teníem cada un. En Jaume ha demanat si realment una etiqueta ens podia definir, i ens hem llevat aquesta etiqueta i després cada un en tenia una de les seves aficions, per demostrar que erem més que simples sords.
En segon lloc, a partir d'això na Maica ha obert el debat, explicant que hauríem d'evitar utilitzar etiquetes i que trobàvem que els sords s'haurien d'obrir una mica més a la resta de la societat, ja que sembla que tenen una comunitat paralel·la a la resta.
En tercer lloc, na Maripau ha explicat un joc que realitzaríem, hem demanat dos voluntaris, els hi hem posat auriculars amb música i els hi hem fet fer que es comuniquessin i s'entenessin. Hem pogut veure que utilitzaven gestos i vocalitzaven més.
En quart lloc, na Laura ha introduït el vídeo Paraules des del silenci on es veuen dos nois que estudien a Barcelona, són sords i han aconseguit tot el que s'han proposat amb esforç.
Per últim, jo he fet les reflexions del vídeo, comentant el següent:
El darrer de l'exposició han estat les preguntes i les reflexions final, bàsicament que no hem d'etiquetar a les persones, tots som diferents i entre tots composem el món.

- N'Ita ha comentat que la gent els crida quan en realitat el que els funciona és que la gent vocalitzi.
- Em va parèixer molt interessant el que va dir en Joan, de que de petit li agradava molt dibuixar i a partir de repetir-ho, repetir-ho i voler-ho perfeccionar ha aconseguit estar cursant l'últim any d'arquitectura.
- Un altre aspecte important, és la frase que diu en Joan, de que la paraula discapacitat engana molt, ja que tots som capaços de fer tot el que ens proposem.

4a exposició: Els superdotats

El més interessant de tot ha estat un Roleplaying:

compost de dos personatges: na miquela superdotada i na mariangeles sa mestra. Els hi donaran fraccions i un temps determinat.

Primera opció: Amb 10 minuts na Miquela ha acabat i la mestra li diu que segui i que faci silenci.

Segona opció: quan acaba n’hi dona més, na Miquela no ho vol fer perquè és avorrit.

Tercera opció: ho acaba i pot utilitzar la pissarra digital, na Miquela prefereix anar a cercar un llibre per llegir.

La millor opció és la tercera, ja que realitza la tasca i després pot fer alguna cosa motivant per seguir els seus coneixements però no avorri-se seguint amb la tasca perquè ja l'ha realitzada ni quedar-se sense fer res.

Seguidament hem vist un vídeo d’una nina d’11 anys, superdotada on sa li anaven fent preguntes sobre la seva vivència escolar. La conclusió que s'ha extret d'aquesta nina i en general dels superdotats és que haurien de rebre suport dins l’aula si la mestra no sap atendre a les seves necessitats.

3a exposició: Discapacitat intel•lectual

Hem començat mirant un vídeo Som diferents i som iguals. Ens han presentat un cas d’un nin amb discapacitat, els objectius que voldrien aconseguir, els continguts que es volen treballar.

Sessió 1: introducció: a partir d’un conte aprendre a controlar les nostres emocions “La Clara ja no té por de la foscor”. Cada matí quan arribin a l’escola: jo em sent... posant etiquetes de les emocions.

Sessió 2: de desenvolupament: la capseta màgica, per treballar l’autoconcepte. La bústia dolça: cada nin haurà de col·locar una paraula agradable i positiva a cada company. El club de les emocions.

Quant a les mesures d’atenció a la diversitat: adaptació de format, entre altres. També ens han explicat quina avaluació realitzarien, sobre tot, que raonin.

2a exposició: Deficiència motora

En primer lloc, ens han parlat de les alteracions que afecten l’aparell locomotor. També que implica limitacions posturals, de desplaçament i de coordinació de moviment. Ens han comentat també els principals tipus: espina bífida, paràlisi cerebral i distròfia muscular. Els sistemes de comunicació: SPC (conjunt de pictogrames que representen la realitat, fàcils de reproduir) i sistema Bliss (depenent de la funció de cada paraula). 

En segon lloc, hem fet una activitat, ens hem posat amb 5 grups i ens han donat una cançó feta amb pictogrames. A nosaltres ens ha tocat: Cucú, cucú, con capa y sombrero, cucú cucú, pasó una señora. 

Per últim, hem fet un qui és qui. On anava posant característiques dins un requadre a partir d’imatges i havíem d’endevinar qui era que descrivien. S’ha realitzat dues vegades.

1a exposició: Deficiència visual

El grup està compost per na Victòria, na Jéssica, n’Elvira i n’Aina. Ens han començat l’exposició parlant de la teoria:

Tothom que té deficiència visual no és cec. Per una bada trobem: la ceguera total (es percep la llum), ceguera parcial , baixa visió i visió límit

La ceguera legal: un ull és cec quan la seva agudesa visual és de 1/10 o quan el seu camp visual es troba reduït a 20.

A continuació, ens han posat un vídeo, on es veia una aula amb un fillet cec, al qual li fan fer una redacció sobre els colors de les flors. La mare li contava un conte, van a passejar pel camp i escolta els ocells com canten i li ve una idea i pica a la màquina d’escriure el que li ha vingut al cap.

Una companya ha reflexionat que els adults li han donat tota la llibertat de trobar la manera, perquè ell descobreixi. Ens han comentat que quan tinguem un nin a l’aula que no hi veu hem de tenir en compte què diem, com ens expressem. Qualsevol cec li interessa fer les coses per ells mateixos, per això el nen no li ha demanat a la mestra que li canviés el tema ni la manera de interpretar-ho, sinó que ell pel seu compte ho ha descobert.

Després ens han comentat els recursos, sobre tot els que podem trobar a la xarxa. Jocs, àudios, són materials que ens poden ajudar.

Reflexió de la quinta setmana a l'escola 2

Durant la quinta setmana 1 dia varem anar al teatre a veure l'illa del tresor, realitzada per uns alumnes que eren del curs de 5è i 6è de Primària. Als nins no els hi va agradar molt perquè no s'entenia massa bé. A més, a molts de moments hi havia molts d'alumnes damunt l'escenari, el que dificultava que ens poguéssim centrar amb el que realment passava. Mentre tornavem un nen hem va fer una rabieta pel carrer, m'estirava, em va intentar de mossegar, va envalar-li cosses a les cotxeries, li vaig comentar a la meva mestra i va dir que ho parlaríem amb ell.

Un altre dia varem a anar a la biblioteca de Joan Alcover, hi varem anar mentres plovia. Una dona ens va contar dues rondalles, els nins es varen avorrir una mica perquè no va ser prou didàctic. 

També he hagut de llevar patates als nins, ja que estàn prohibides i pulseres perquè jugaven amb elles. 

Al pati vaig haver d'anar als del 3r cicle, a dir que deixessin jugar a futbol als de primer cicle, ja que fan veure que són àrbits i juguen ells. El que no és just, perquè cada cicle té uns dies determinats per jugar-hi. I per tots els alumnes el futbol és sagrat.

Conferència: Jugar, pensar i aprendre a l’educació infantil

Filosofia 3/18 és el nom del projecte al que es dedica n’Irene, la que ens realitzarà la conferència aquest capvespre. Té moltes obres i llibres publicats, se n’han destacat dos: Fer filosofia a l’escola, llibre bàsic per introduir-se al projecte i Pensen.

Aquest projecte va néixer als anys 60, varen pensar que era precís introduir la filosofia a l’escola, si es volien educar a futures persones amb una opinió crítica, potenciar la capacitat de pensament. El món actual és conflictiu per això han de saber fer mirades crítiques davant circumstàncies, per tal de ser persones lliures.

N’Irene ha començat fent èmfasi a la paraula jugar. Els nens petits com més petits són més capacitat tenen de posicionar-se a la banda que vulguin, pels petits és cada dia que es troben en un petit conflicte.

És un projecte que té unes bases les quals es basen en les habilitats de pensament, el que necessiten és aprendre hàbits, hàbits de recerca, de conceptualització, de raonament i de comunicació. Les activitats amb les quals es generaran aquests hàbits a partir dels jocs, els contes i la pintura. Generar hàbits intel·lectuals és una mica difícil, per això s’han elegit les activitats que més s’atraquen a al que ells els hi agrada, pels que els pertoca per la naturalesa. Es pretén que entenguin i comprenguin, que s’expressin, que s’orientin en el món que viuen. Però també allò que els farà créixer com a persones, el propi jo, el que els conformarà com a persones.

Les grans habilitats que conformen les 4 grans columnes són: en primer lloc la investigació, a aquest punt els infants han de trobar vestigis, descobrir, recollir la informació i experimentar. En segon lloc la conceptualització, aquí es fa èmfasi l’abstracció, la relació que hi ha entre el llenguatge i el pensament, organitzar la informació, el qual és rellevant a tot el coneixment. En tercer lloc el raonament, el qual ha de connectar, relacionar, elaborar la informació, és a dir els famosos perquès. 

I per últim, la formulació, dins aquest trobem la interpretació, la preservació del significat i tocar les àrees del llenguatge.

Els jocs:
El joc a l’educació infantil

• Jocs d’habilitats de recerca
• Jocs d’habilitats d’observació.
• Jocs d’habilitats de conceptualització.
• Jocs d’habilitats de raonament.
• Jocs d’habilitats de comunicació.
• Jocs d’habilitats corporals. 

Els jocs tenen regles
Paper de l’educador en el joc

• El joc reflexiu:

          - Quan proposar el joc reflexiu?
          - Com proposar el joc reflexiu?
El joc i les habilitats de pensament
42 jocs:
L’esquema hauria de ser: habilitat, objectiu, consigna, desenvolupament, reflexió, avaluar i reflexió amb la família.

Contes:
Valor educatiu dels contes: es poden explicar amb una, dues o més versions, per tal de desfer fonamentalismes.
Els contes i la llengua

• Els mots
• L’entonació

Introducció al llenguatge social:
Estructura:
Motivació
      El conte 1 o 2 versions
      Recursos
      Avaluar

Art:
Paper educatiu de les arts: és un llenguatge universal i és imprescindible, és capaç de crear universos.
Veure i mirar
Les arts a l’escola: que no només es facin materials i tècniques, sinó que arribar a expressar el que sentim.
2-3 anys ens hem limitat a la pintura.
4-5 anys: s’ha pogut introduir, a més a més de la pintura, la poesia, la música i el cinema.

Per introduir-ho, s’ha de crear una mena d’ambient: una espelma, una capseta de música, un peluix, etc. Un espai de 20 minuts als més petits i 30 minuts als més grans. De dues a tres vegades a la setmana.

Per les famílies també hi ha un apartat, perquè puguin aportar, ajudar i donar-lis recursos.

Estratègies metodològiques

Hem començat la classe, parlant de les estratègies metodològiques que tindria un nin determinat que ens va presentar la setmana anterior, ens ha demanat:

Quina estrategia metodológica aplicaríem amb un grup?

Les solucions que s’han presentat són les següents:

• Racons de problemes matemàtics, racó és una estratègia que persegueix fomentar l’autonomia de l’alumne, per treballar en petit grup.

• Jocs cooperatius, per resoldre problemes i conflictes, per poder arribar a treballar cooperativament. Que vegin la importància de la necessitat de tots els alumnes.

• Treball per projectes, els alumnes parteixen motivats perquè han elegit ells el tema.

• Pràctiques restauratives, per tal de que es coneguin més. S’introdueixen també aspectes de justícia.