Mostrando entradas con la etiqueta exposició. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta exposició. Mostrar todas las entradas

lunes, 28 de abril de 2014

10a exposició: Alumnes hospitalitzats

Nens entre 3 i 16 anys, que degut a la seva condició requereixen una atenció especialitzada. Tres tipus: ingressats a l’hospital, viuen a l’hospital però acudeixen a l’aula ordinària i el servei d’atenció educativa a la casa.

Ens han presentat el cas de na Carla, la qual es troba a la Unitat Pediàtrica de Semicrítics, a Son Espases. Aquest és l’únic hospital de Mallorca on es troba una unitat amb aquest servei. El projecte de INeDITHOS va sorgir per millorar la qualitat educativa dels pacients i de les famílies.

Es va realitzar una entrevista a una de les mestres. Només són dues professores, es necessita haver estat mestra i després un tipus d’oposicions. Es fan cursets per si es volen interessar per alguns temes que hi puguin acudir. No es necessitar saber molt sobre el tema de malalties, per això hi ha tots els doctors.
Seguidament, ens han presentat dos casos pràctics. I finalment, ens han ensenyat recurso.

9a exposició: DEA

Han començat la presentació amb un vídeo sobre la dislèxia on un nin es sentia malament perquè es sentia diferent.

Per grups hem hagut de respondre a:
Què són les DEA? Dificultats específiques d’aprenentatge. Amb la lectura, les matemàtiques i l’escriptura. Sense causa aparent.
Quines DEA recordeu? En l’escriptura, les matemàtiques i l’escriptura.

Cas pràctic: na Joana de 8 anys, està a una escola ordinària i sol estar amb un grup reduït. I té dislèxia.
Ens han fet respondre a “Penseu que és adequada aquesta ajuda?” No, perquè se l’està excloent.
Què faríeu vosaltres amb una alumna com na Joana? Intentar que l’alumna pugui quedar a l’aula.

Seguidament, ens han posat un vídeo de na Cristina, una nina que va fer el batxillerat social i conta com ho va viure.  Té 20 anys, li van diagnosticar la dislèxia a 6è de Primària, un logopeda li va ensenyar unes tècniques d’estudi, li va fer unes proves i li van diagnosticar. No n’havia sentit a xerrar mai, li van dir que no era un problema, només que s’havien d’utilitzar unes altres tècniques.

Finalment, hem fet un debat, on uns defensaven la inclusió i els altres la no inclusió.

La frase amb la que m'he quedat ha estat la següent: "Ensenyar exigeix un respecte als sabers dels educands".

8a exposició: TDA-H

És un trastorn neurològic de caràcter crònic i de probable transmissió genètica. Dificultat de mantenir l’atenció voluntària.
Símptomes:
  • Dèficit d’atenció
  • Hiperactivitat
  • Impulsivitat
Subtipus:
o   Inatent: predomina molt més el dèficit d’atenció
o   Hiperactiu: impulsiu
o   Mescla
Ha d’aparèixer abans dels 7  anys.
Permanència durant 6 mesos (com a mínim).
Àmbits: casa – l’escola – vida social.
En resum: una detecció a temps + un tractament adequat provoca una evolució cognitiva.
Quan es surt de la rutina es perden.
També ens han post un vídeo d’una nina amb TDA-H, la qual l’obliga a escriure el que va fer el cap de setmana, l’alumne no s’entera i molesta a tota la classe. Sa li han de donar instruccions curtes, imatges, oferir-li ajuda, etc.

7a exposició: Trastorns de conducta

Ens han presentat un cas: Na Maria té una germana petita, ha agafat el rol de la mare i “domina” a la germana petita. Soma dilluns, venen del cap de setmana. Arriben els alumnes i na Maria molesta, s’asseuen. Han d’explicar el que han fet aquest cap de setmana i na Maria ho vol explicar, no està quieta. I es final, la treu defora de l’aula.
Entrevista amb l’orientadora, la mare i la mestra. Diuen que na Maria no es comporta com s’ha de comportar.
  • Es vol utilitzar la tècnica de l’economia de fitxes. Per tal de reforçar conductes que volem que ella faci. Per exemple a la casa, quan faci una conducta que es vol es posarà una careta, quan no ho faci no es posarà res. Al principi les recompenses es donen cada poc temps, amb més temps es donarà amb més temps de diferència.
  • Pràctiques restauratives: també són tècniques de reforçament. Es detecta un conflicte, es gestiona i es cerca una solució. Es sentirà millor si veu que fem feina amb ell i no contra ell. Per exemple, fent cercles i dir i expressar els nostres sentiments i emocions. Aconseguir que ell empatitzi.
  • Reforç positiu, reforçar aquella petita cosa que pugui fer.
  • Time out: temps fora, quan s’està bastant saturat, s’ha d’utilitzar el menys possible. Sa l’ha d’acompanyar defora i sa l’ha de dur a un lloc que no l’estimuli gens.
Finalment, les alumnes reflexionen sobre si es mereixen un gomet o no, la tècnica de les pràctiques restauratives.
Molt important, no catalogar-lo, si lis diem que no funcionen, reforcem que no funcionin. És bo tenir una rutina a l’aula.

6a exposició: Autisme

El trastorn de l’espectre autista es defineix com un conjunt de trastorns complexos del desenvolupament neurològic caracteritzat per alteracions qualitatives en la capacitat de comunicació, en les relacions socials en els patrons de conducta estereotipat restringit i repetitiu.
Quant a les caracterítstiques més rellevants
  • Inflexibilitat o adherència
  • Absència emocional
  • Imaginació
  • Estereotipació i repetició
  • Soledat
Quant als pictogrames: representa un objecte, figura o concepte real, caràcter visual, perceptibles, simples i permanents i és un recurs comunicatiu.
Utilitats que tenen en la jornada escolar:
  • Per estructurar.
  • Facilitar la comprensió dels missatges que  transmeten a diari.
  • Per desenvolupar activitats cognitives.
  • Desenvolupar activitats lingüístiques.
  • Regular conductes disruptives i fomentar l’autoregulació emocional.
Quant al llenguatge bimodal, es fa referència a dues modalitats d’expressió diferents: gestual i visual, la finalitat és facilitar la comunicació. Les possibles solucions que es poden presentar: no incloure’ls en el missatge, utilitzar la dactologia i inventar signes artificials.
Quant a l’activitat, amb pictogrames, l’activitat es diu: On ho fem? Es demana a l’alumne quina és la imatge que es presenta: una nina dormint, l’alumne diu: dormir. I després la mestra presenta diferents coses i li demana on fa això? (Hi ha una piscina, un llit, etc.) ha de senyalar el dibuix del llit. I això es pot fer amb diferents imatges i diferents preguntes. Per fer feina en diferents sectors, en l’àmbit escolar, familiar, esports, on estudia, etc.
L’activitat Què fem abans? Amb pictogrames, se’ls presenta una acció, per exemple menjar. Abans del menjar què fem? Sa li demana a l’alumne i es donen opcions: ens posem el xandall? No respon l’alumne, ens rentem les mans? Si, respon l’alumne. I així amb diferents preguntes amb diferents accions. Per dificultar-ho també podem demanar què fem després?
Quant al sistema bimodal, hi haurà fitxes de fruites, es posarien a la pissarra, i devora es posaria la imatge de com es diu la fruita amb el llenguatge bimodal.
Per concloure, normalment són nins que tenen dificultats per reaccionar davant diferents situacions.

jueves, 10 de abril de 2014

5a exposició: Deficiència auditiva

Aquesta exposició ha estat la nostra.

En primer lloc, hem entrat de defora cada un amb unes etiquetes, ens hem presentat amb llenguatge de signes i hem demanat si erem tots iguals. Després, ens hem llevat la primera etiqueta i ha quedat el grau de sordesa que teníem cada un. En Jaume ha demanat si realment una etiqueta ens podia definir, i ens hem llevat aquesta etiqueta i després cada un en tenia una de les seves aficions, per demostrar que erem més que simples sords.
En segon lloc, a partir d'això na Maica ha obert el debat, explicant que hauríem d'evitar utilitzar etiquetes i que trobàvem que els sords s'haurien d'obrir una mica més a la resta de la societat, ja que sembla que tenen una comunitat paralel·la a la resta.
En tercer lloc, na Maripau ha explicat un joc que realitzaríem, hem demanat dos voluntaris, els hi hem posat auriculars amb música i els hi hem fet fer que es comuniquessin i s'entenessin. Hem pogut veure que utilitzaven gestos i vocalitzaven més.
En quart lloc, na Laura ha introduït el vídeo Paraules des del silenci on es veuen dos nois que estudien a Barcelona, són sords i han aconseguit tot el que s'han proposat amb esforç.
Per últim, jo he fet les reflexions del vídeo, comentant el següent:

El darrer de l'exposició han estat les preguntes i les reflexions final, bàsicament que no hem d'etiquetar a les persones, tots som diferents i entre tots composem el món.

- N'Ita ha comentat que la gent els crida quan en realitat el que els funciona és que la gent vocalitzi.
- Em va parèixer molt interessant el que va dir en Joan, de que de petit li agradava molt dibuixar i a partir de repetir-ho, repetir-ho i voler-ho perfeccionar ha aconseguit estar cursant l'últim any d'arquitectura.
- Un altre aspecte important, és la frase que diu en Joan, de que la paraula discapacitat engana molt, ja que tots som capaços de fer tot el que ens proposem.

4a exposició: Els superdotats

El més interessant de tot ha estat un Roleplaying:
compost de dos personatges: na miquela superdotada i na mariangeles sa mestra. Els hi donaran fraccions i un temps determinat.
Primera opció: Amb 10 minuts na Miquela ha acabat i la mestra li diu que segui i que faci silenci.
Segona opció: quan acaba n’hi dona més, na Miquela no ho vol fer perquè és avorrit.
Tercera opció: ho acaba i pot utilitzar la pissarra digital, na Miquela prefereix anar a cercar un llibre per llegir.
La millor opció és la tercera, ja que realitza la tasca i després pot fer alguna cosa motivant per seguir els seus coneixements però no avorri-se seguint amb la tasca perquè ja l'ha realitzada ni quedar-se sense fer res.

Seguidament hem vist un vídeo d’una nina d’11 anys, superdotada on sa li anaven fent preguntes sobre la seva vivència escolar. La conclusió que s'ha extret d'aquesta nina i en general dels superdotats és que haurien de rebre suport dins l’aula si la mestra no sap atendre a les seves necessitats.

3a exposició: Discapacitat intel•lectual

Hem començat mirant un vídeo Som diferents i som iguals. Ens han presentat un cas d’un nin amb discapacitat, els objectius que voldrien aconseguir, els continguts que es volen treballar.

Sessió 1: introducció: a partir d’un conte aprendre a controlar les nostres emocions “La Clara ja no té por de la foscor”. Cada matí quan arribin a l’escola: jo em sent... posant etiquetes de les emocions.

Sessió 2: de desenvolupament: la capseta màgica, per treballar l’autoconcepte. La bústia dolça: cada nin haurà de col·locar una paraula agradable i positiva a cada company. El club de les emocions.

Quant a les mesures d’atenció a la diversitat: adaptació de format, entre altres. També ens han explicat quina avaluació realitzarien, sobre tot, que raonin.

2a exposició: Deficiència motora

En primer lloc, ens han parlat de les alteracions que afecten l’aparell locomotor. També que implica limitacions posturals, de desplaçament i de coordinació de moviment. Ens han comentat també els principals tipus: espina bífida, paràlisi cerebral i distròfia muscular. Els sistemes de comunicació: SPC (conjunt de pictogrames que representen la realitat, fàcils de reproduir) i sistema Bliss (depenent de la funció de cada paraula). 

En segon lloc, hem fet una activitat, ens hem posat amb 5 grups i ens han donat una cançó feta amb pictogrames. A nosaltres ens ha tocat: Cucú, cucú, con capa y sombrero, cucú cucú, pasó una señora. 

Per últim, hem fet un qui és qui. On anava posant característiques dins un requadre a partir d’imatges i havíem d’endevinar qui era que descrivien. S’ha realitzat dues vegades.

1a exposició: Deficiència visual

El grup està compost per na Victòria, na Jéssica, n’Elvira i n’Aina. Ens han començat l’exposició parlant de la teoria:
Tothom que té deficiència visual no és cec. Per una bada trobem: la ceguera total (es percep la llum), ceguera parcial , baixa visió i visió límit
La ceguera legal: un ull és cec quan la seva agudesa visual és de 1/10 o quan el seu camp visual es troba reduït a 20.

A continuació, ens han posat un vídeo, on es veia una aula amb un fillet cec, al qual li fan fer una redacció sobre els colors de les flors. La mare li contava un conte, van a passejar pel camp i escolta els ocells com canten i li ve una idea i pica a la màquina d’escriure el que li ha vingut al cap.

Una companya ha reflexionat que els adults li han donat tota la llibertat de trobar la manera, perquè ell descobreixi. Ens han comentat que quan tinguem un nin a l’aula que no hi veu hem de tenir en compte què diem, com ens expressem. Qualsevol cec li interessa fer les coses per ells mateixos, per això el nen no li ha demanat a la mestra que li canviés el tema ni la manera de interpretar-ho, sinó que ell pel seu compte ho ha descobert.

Després ens han comentat els recursos, sobre tot els que podem trobar a la xarxa. Jocs, àudios, són materials que ens poden ajudar.