Xerrada família amb fill amb Disfàsia

Avui, dia 29 d’Abril del 2014 hem tingut una visita de na Maria A. Perelló i en Carlos Marin. En Carlos Marin té NESE. Ens ha començat comentant que en Carlos l’any passat que van venir a fer una xerrada als antics alumnes va estar molt content de que hi hagués tants de joves interessats en ajudar-los.

Per arribar al diagnòstic, ells varen tardar dos anys. El primer que es va adonar compte de que passava alguna cosa fora del comú va ser el pare de na Maria, deia que sempre estava sol i que no xerrava gairebé gens. Li va comentar al seu pediatre i aquest li va dir que esperés. Va demanar cita al neuròleg infantil ja que no li servia la proposta d’esperar per part del pediatre. Varen començar amb les proves. Una psicòloga el va derivar amb na Marina Llobera, logopeda-pedagoga, va diagnosticar-li un trastorn específic del llenguatge, disfàsia. Cada vegada que algú li deia alguna cosa que no entenia el fillet, feia una rabieta. Na Maria creu molt amb els massatges i va aconseguir que un massatgista molt bo el toqués i li va desenvolupar que pogués tenir més records. La millor manera d’aprendre per en Carlos és veient i tocant. Una de les solucions era estimular-lo al màxim. No es cercava posar-li una etiqueta, sinó saber que té per saber la millor manera d’ajudar-lo.

En Marc Monfort li va diagnostica una disfàsia mixta, el que significa que té dificultats en la comprensió oral i escrita. A més a més de la disfàsia, té símptomes de Asperger, també té un coeficient intel·lectual baix. És molt sincer, el doble sentit de les paraules no les entén. En Marc Monfort va donar-li un bon pronòstic ja que l’estimulació havia estat prest i a més, era una nin amb moltes ganes d’aprendre.

L’únic tractament és estimulació, perquè sinó poden passar els anys i el nin seguiria igual.

A la pregunta de com va afectar a la família, na Maria ha explicat que va afectar a tots, el pare no era conscient de la dificultat, acompanyava a les reunions, etc. I a poc a poc, va aprendre molt. Les més afectades han estat la seva germana i la seva mare. La  mares es sentia molt culpable i per això es va centrar 100% en la recuperació de’n Carles i va descuidar tots els altres aspectes de la seva vida. Aquesta actitud va dur conseqüències. Ella estava “enfadada” perquè volia un germà pe jugar i aquest  ni siquiera xerrava. La filla a partit d’això va desenvolupar una disfèmia de caire emocional. Quan es posava nerviosa tartamudejava. Varen haver de fer una teràpia de família. El pare no hi va voler anar. La mare i la filla hi van anar i els hi va ajudar molt a acceptar la realitat. Varen acceptar-la i després d’això varen inclús decidir tenir un 3r fill.

Quant a la família-escola, és important que la mestra i els pares es ben entenguin per poder ajudar al nin, han de caminar al costat per poder avançar, no està gens deslligat.

A aquest moment en Carlos no té adaptacions significatives.

Quant als consells, ens ha dit que la nostra feina és molt important, ja que de nosaltres dependrà la felicitat del nin que té dificultats i de la família. Es tracta de la sensibilitat que demostrem cap als fillets. Fer-lis el camí més fàcil.