Xerrada de Mater

Han vingut dues persones de Son Gotleu que fan feina amb persones que tenen discapacitat intel·lectual. La feina d’ells és que els coneguin. Ell és en Luis i té una discapacitat intel·lectual, treballa en el món de l’enginyeria.

Mater és una organització sense ànim de lucre que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual des de que neixen fins que envelleixen. Estan amb les persones amb discapacitats perquè desenvolupin el màxim les seves capacitats, els ensenyen autonomia, un treball, que estiguin ben cuidats, etc.

S’intenta potencial les seves habilitats, el seu nivell cognitiu, la seva autonomia i la seva qualitat de vida. Se’ns demana que com a “voluntaris” del carrer ajudem a les persones amb discapacitat amb tot el que podem. Ens ha posat l’exemple de que si pujen a un autobús i el conductor demana 1,5€ i la persona no ho troba perquè es posa nerviós ajudar-lo. Sinó l’ajudem, tothom s’acaba posant nerviós, el conductor, la persona amb la discapacitat i les persones que hi ha dins l’autobús, perquè aquest no parteix.

El treball consisteix en la millora de la qualitat de vida de la persona amb la discapacitat i de les persones que estan a càrrec d’ella.

Els serveis que tenen són: atenció primerenca, educació especial / aules ASCE, transició a la vida adulta (quan estan a la pubertat i tenen molts de dubtes van al centre ocupacional i els ensenyen diferents tallers, per saber quins els hi agrada molt), centre ocupacional, centre de dia, residència (on es queden després del centre de dia), habitatge tutelat (tenen cinc residències, hi ha uns monitors que se’n cuiden d’ells, tenen a partir de 18 anys per amunt), centre especial de feina i inserció laboral.

Per una banda quant a l’àrea de formació es troben cursos del SOIB, del Ministeri d’Educació, del LEADER, etc. Per una altra banda, quant a la inserció laboral en primer lloc, trobem els usuaris: treballar habilitats pre-laborals, acompanyament, gestió de documentació, recursos i formació. En segon lloc, trobem les empreses, les quals donen a conèixer els perfils, el servei, l’assessorament d’ajudes i bonificacions. El que es pretén per tant és fer-se més visibles.

També s’han parlat de les habilitats per treballar. En primer lloc, l’habilitat social, la higiene, la imatge i l’autodeterminació. En segon lloc, el transport públic i els recursos comunitaris (casals). En tercer lloc, la moneda i els horaris. En quart lloc el companyarisme i l’empatia. En quint lloc, l’autoestima i en darrer lloc, l’alimentació (que no abusin de les sucres i les grasses perquè es trobin bé), els esports i l’estil de vida.

Una de les darreres frases que ens han fet arribar ha estat: “no som diferents, deixa de marcar la diferència”. El que significa que tothom és diferent, ells s’intenten normalitzar i nosaltres hem de deixar de marcar-los com a diferents o estranys. I la darrera frase ha estat: “La major discapacitat és no donar-se compte de que tots som iguals” que tots perseguim un somni i tots tenim “el nostre”.