Aquesta exposició ha estat la nostra.
En primer lloc, hem entrat de defora cada un amb unes etiquetes, ens hem presentat amb llenguatge de signes i hem demanat si erem tots iguals. Després, ens hem llevat la primera etiqueta i ha quedat el grau de sordesa que teníem cada un. En Jaume ha demanat si realment una etiqueta ens podia definir, i ens hem llevat aquesta etiqueta i després cada un en tenia una de les seves aficions, per demostrar que erem més que simples sords.
En segon lloc, a partir d'això na Maica ha obert el debat, explicant que hauríem d'evitar utilitzar etiquetes i que trobàvem que els sords s'haurien d'obrir una mica més a la resta de la societat, ja que sembla que tenen una comunitat paralel·la a la resta.
En tercer lloc, na Maripau ha explicat un joc que realitzaríem, hem demanat dos voluntaris, els hi hem posat auriculars amb música i els hi hem fet fer que es comuniquessin i s'entenessin. Hem pogut veure que utilitzaven gestos i vocalitzaven més.
En quart lloc, na Laura ha introduït el vídeo Paraules des del silenci on es veuen dos nois que estudien a Barcelona, són sords i han aconseguit tot el que s'han proposat amb esforç.
Per últim, jo he fet les reflexions del vídeo, comentant el següent:
El darrer de l'exposició han estat les preguntes i les reflexions final, bàsicament que no hem d'etiquetar a les persones, tots som diferents i entre tots composem el món.
- N'Ita ha comentat que la gent els crida quan en realitat el que els funciona és que la gent vocalitzi.
- Em va parèixer molt interessant el que va dir en Joan, de que de petit li agradava molt dibuixar i a partir de repetir-ho, repetir-ho i voler-ho perfeccionar ha aconseguit estar cursant l'últim any d'arquitectura.
- Un altre aspecte important, és la frase que diu en Joan, de que la paraula discapacitat engana molt, ja que tots som capaços de fer tot el que ens proposem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario