9a exposició: DEA

Han començat la presentació amb un vídeo sobre la dislèxia on un nin es sentia malament perquè es sentia diferent.

Per grups hem hagut de respondre a:

Què són les DEA? Dificultats específiques d’aprenentatge. Amb la lectura, les matemàtiques i l’escriptura. Sense causa aparent.

Quines DEA recordeu? En l’escriptura, les matemàtiques i l’escriptura.

Cas pràctic: na Joana de 8 anys, està a una escola ordinària i sol estar amb un grup reduït. I té dislèxia.

Ens han fet respondre a “Penseu que és adequada aquesta ajuda?” No, perquè se l’està excloent.

Què faríeu vosaltres amb una alumna com na Joana? Intentar que l’alumna pugui quedar a l’aula.

Seguidament, ens han posat un vídeo de na Cristina, una nina que va fer el batxillerat social i conta com ho va viure.  Té 20 anys, li van diagnosticar la dislèxia a 6è de Primària, un logopeda li va ensenyar unes tècniques d’estudi, li va fer unes proves i li van diagnosticar. No n’havia sentit a xerrar mai, li van dir que no era un problema, només que s’havien d’utilitzar unes altres tècniques.

Finalment, hem fet un debat, on uns defensaven la inclusió i els altres la no inclusió.

La frase amb la que m'he quedat ha estat la següent: "Ensenyar exigeix un respecte als sabers dels educands".